10 d’octubre: Dia Mundial de la Salut Mental

Declaració institucional de les Ciutats Defensores dels Drets Humans (2018)
2 d'octubre de 2018
Cinc sindicatures del Baix Llobregat i L’Hospitalet presenten un memoràndum sobre la gent gran
11 d'octubre de 2018

La finalitat commemorativa d’aquest dia és la sensibilització social sobre la salut mental. El 1992 la World Federation for Mental Health (WFMH) va constituir-se per equiparar salut mental i salut física, proposant-se per objectius els de sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció. O sia, millorar la qualitat de vida i defensar els drets de les persones amb malaltia mental i/o amb discapacitat mental.

Però… Què és la salut? Segons la Federació, la salut és “l’estat que permet el desenvolupament òptim físic, intel·lectual i afectiu del subjecte en la mesura que no pertorbi el desenvolupament dels seus semblants”; això és, un estat vital que va més enllà del simple bon funcionament físic de si mateix. També l’OMS descriu la salut en una línia de fons similar: és “un estat complet de benestar físic, mental i social i no tan sols l’absència de malaltia o condició patògena“. La mateixa institució es refereix concretament a la salut mental com un “estat de benestar en què l’individu és conscient de les capacitats pròpies, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat’. Així doncs, la salut mental és la base pel benestar i funcionament afectiu d’un individu i d’una comunitat; el concepte de salut mental va implícit en el de salut.

Les persones afectades per patologies de salut mental estan exposades a un seguit de violacions dels drets humans i l’estigmatització que han d’afrontar fa que se les margini socialment i que no se’ls dispensi ni l’atenció ni els serveis ni els suports que necessiten

Com podem les síndiques, síndics, defensores i defensors municipals de greuges promoure i protegir els drets humans de les persones amb malaltia i/o discapacitat mental? Aquestes estan exposades a una sèrie de violacions dels drets humans i la sovintejada estigmatització que han d’afrontar fa que se les margini socialment i que no se’ls dispensi l’atenció ni els serveis ni els suports que necessiten per desenvolupar una vida plena a la comunitat. Com podem des de les defensories evitar aquests estigmes, discriminacions, vulneracions o violacions dels drets de les persones? Seguidament n’aportem algunes idees:

  • A les nostres resolucions i quan per la matèria sigui pertinent, citant la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta convenció és dret intern de l’ordenament  jurídic espanyol.
  • En el treball diari i l’atenció a les persones, canviant actituds i millorant la sensibilització pròpia i exigir-la als respectius consistoris, a les organitzacions de persones discapacitades, a associacions de professionals, etcètera.
  • De forma extensiva i com accions positives, més enllà de les competències, vetllant pels drets humans en les institucions de salut mental que hi hagi en els nostres municipis.
  • Proposant medis per avaluar la qualitat de l’atenció pel que fa als drets humans; les persones han de poder presentar queixes en casos de violacions dels drets humans. Cal explicitar el què i el com.
  • Aprofitant les ocasions protocol·làries, que són bastantes durant el mandat de les Sindiques i Síndics, per tal que l’Ajuntament augmenti el pressupost i el municipi inverteixi en salut mental. Una forma de fer-ho consisteix en capacitar el personal sensibilitzant-lo i formant-lo.

És un deure ètic. Les persones amb discapacitat mental necessiten suports a mida i cal preparar-se per a donar-los-hi. Cal actuar, primer directament amb les persones i segonament en les instàncies que ens  són pròpies, el Ajuntaments.

Carles Dalmau i Ausàs
Síndic emèrit de Sant Boi de Llobregat

Intranet